MOCIÓ CONTRA L'OBRA DE ESTRÉNYER LES VORERES DE LA CARRETERA

Catalina Maria Bover i Nicolau com a portaveu del grup municipal Més Vilafranca, de l'ajuntament de Vilafranca de Bonany , demana que es dugui a votació al ple la següent moció (com a punt extraordinari)

Moció

L’article 49 de la Constitució espanyola estableix que «els poders públics han de dur a terme una política de previsió, tractament, rehabilitació i integració de les persones amb discapacitats físiques, psíquiques i sensorials, a les quals s’ha de prestar l’atenció especialitzada que requereixin, i les han d’emparar especialment en la consecució dels drets que aquest títol atorga a tots els ciutadans ».

L’article 19.2 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears estableix que les administracions públiques han de procurar a les persones dependents la integració per mitjà d’una política d’igualtat d’oportunitats, desenvolupant mesures d’acció positiva, i han de garantir l’accessibilitat espacial de les instal·lacions, els edificis i els serveis públics. Així mateix, l’article 30.15 determina que les

polítiques de protecció i suport a les persones amb discapacitats físiques, psíquiques i sensorials són competència exclusiva de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Una de les àrees més important per aconseguir l’efectivitat de la política d’integració de les persones amb discapacitats físiques, psíquiques i sensorials és l’adaptació de l’entorn urbà a les necessitats d’aquests col·lectius .

El Decret 110/2010, de 15 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament per a la millora de l’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques obliga a les administracions públiques a tenir present a aquests col.lectius en les obres públiques, edificis i en tot el que suposi mobilitat en la vida del poble .

El decret 110/2010 a l'Annex 1.1.1 ANNEX 1 NORMES D’ACCESSIBILITAT URBANÍSTICA a el REGLAMENT PER A LA MILLORA DE L’ACCESSIBILITAT I DE LA SUPRESSIÓ DE LES BARRERES ARQUITECTÒNIQUES

1.1.- ITINERARIS ACCESSIBLES

1.1.1. ITINERARI DE VIANANTS ACCESSIBLE – 1/1

A. ITINERARI L’itinerari ha de tenir una amplada mínima d’1,80 m i una altura mínima lliure d’obstacles en tot el recorregut > 2,20 m.

S’hi permeten estrenyiments puntuals fins a 1,50 m. No inclou cap escala ni graó aïllat.

B. CANVIS DE DIRECCIÓ L’amplada lliure de pas, en els canvis de direcció, permet inscriure-hi un cercle de ø = 1,20 m.

C. CANVIS DE SENTIT L’amplada lliure de pas, en els canvis de sentit, permet inscriure-hi un cercle de ø = 1,50 m.

D. PENDENTS Longitudinals: x < 3,00 m. – màx. 10 % ; 3,00 m. < x < 10,00 m. – màx. 8 %. Pendents > 6 % i amb h = 0,20 m.

es consideren rampes. Transversal: Màx. 2 %.

E. PAVIMENT És dur, no lliscant de classe 3 i sense regruixos diferents dels propis del gravat de les peces.

F. ELEMENTS I

MOBILIARI Els elements d’urbanització i de mobiliari que formen part d’aquest itinerari són accessibles.

Després de saber que des de l'equip de govern de l'ajuntament de Vilafranca de Bonany, Els grups PP i Lliga han decidir fer unes obres per estrenya les voravies al carrer Palma , demanam que:

1- Es paralitzin les obres que faran que les persones en mobilitat reduida, en cadires de rodes i cotxets d'infants, tenguin dificultat a l'hora de tenir accés a la carretera.

2-Més Vilafranca demana un debat de com ha de ser el nostre poble. Un poble per a les persones o un poble per als cotxes?

3-Demana'm una consulta popular perque els vilafranquers i vilafranqueres decidesquin com volem els nostre poble.

Vilafranca de Bonany, 24 de juny de 2013

Sr. Batlle de l'ajuntment de Vilafranca de Bonany

MOCIÓ TIL

El grup municipal Més Vilafranca de l’Ajuntament de Vilafranca de Bonany sotmet a la consideració del PLE:

MOCIÓ

A favor de l’educació i del model lingüístic integrador a les Illes Balears

El Consell de Govern ha aprovat el Decret 15/2013, de dia 19 d’abril, sobre tractament integrat de les llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears, amb l’oposició de la Mesa sectorial d’educació, els representants sindicals del professorat, la Universitat de les Illes Balears, la Confederació de pares i mares, i milers de professors i professores que s’hi han oposat a títol individual.

L’Estatut declara que "la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i la nostra cultura i tradicions són uns elements identificadors de la nostra societat i, en conseqüència, elements vertebradors de la nostra identitat", per mantenir aquest postulat és necessari que el conjunt de la societat pugui conèixer i usar amb normalitat la llengua catalana. En sentit contrari, la limitació de l’educació en català que preveu el decret 15/2013, perjudica greument l’objectiu d’aconseguir que els escolars (a la llarga, la nostra societat), coneguin adequadament la llengua pròpia del país.

El sistema educatiu ha de garantir que els escolars de les Illes Balears puguin utilitzar correctament el castellà i el català al final del període d’escolarització. Aquest objectiu, que és també una obligació legal (article 20 de la Llei de normalització lingüística), quedaria estroncat si, tal i com promou l’avantprojecte de llei d’educació del Ministre Wert, es permetés finalitzar l’educació obligatòria a les Illes Balears sense haver d’acreditar el nivell de català corresponent; com quedaria molt compromès si es permet que l'educació en català sigui inferior al 50% de les hores lectives, com fa el decret de llengües esmentat.

La capacitació en llengua anglesa és imprescindible actualment, però per assolir-la en condicions, cal establir els mecanismes adients i pactats, i no encomanar-ho al voluntarisme i a la improvisació, i naturalment, s’ha de fer sense detriment de la llengua pròpia del nostre país.

El decret de llengües s’oposa al sistema d’immersió lingüística que s’ha seguit a Mallorca, a la nostra comarca, als instituts de referència del municipi deilafranca de Bonany i a l’escola pública d'Es Cremat de Vilafranca de Bonanyí. Un model lingüístic educatiu que ha tengut el consens social i polític adequat i que tan bons resultats ha donat pel que fa a la integració i cohesió social. Aquest model lingüístic ha testat la seva validesa en avaluacions científiques, per entitats com l’IAQSE i d’altres, que constaten que l’aprenentatge majoritàriament en llengua pròpia possibilita una bona adquisició de les competències en llengua castellana, fins i tot, amb resultats millors que en altres territoris de l'Estat monolingües en castellà.

L’escola és un espai de convivència i té una funció socialitzadora indeclinable, perquè la compleixi adequadament, s’han d’evitar segregacions entre els nins i nines per la llengua d’ensenyament, com preveu el decret 15/2013 en el primer aprenentatge, o la proposta del Govern de l’Estat de pagar centres privats per als pares que vulguin l’educació en castellà. El 90% dels pares i mares han triat per al present curs l’ensenyament en català, ho han fet perquè saben que aquesta és la millor manera que els seus fills i filles aprenguin català, castellà i anglès al final del període d'escolarització.

Per tot això, el grup de Més Vilafranca proposa al Ple de l’Ajuntament de Vilafranca de Bonany els següents acords.

Acords

Primer.- L’ajuntament de Vilafranca de Bonany considera que el sistema educatiu ha de partir de la premissa que el català és la llengua pròpia de les Illes Balears i que ha de garantir la competència lingüística en català, castellà i anglès, per la qual cosa:

a) Insta el Govern de les Illes Balears a derogar el decret 15/2013, de 19 d’abril, pel qual es regula el tractament integrat de les llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears.

b) Insta el Govern de l’Estat a retirar la proposta inclosa en l’avantprojecte de llei d’educació segons la qual al final de l’educació obligatòria no serà necessari acreditar el nivell de català corresponent.

Segon.- L’ajuntament de Vilafranca de Bonany insta el Govern de les Illes Balears a garantir que el nombre d’assignatures impartides en llengua catalana no sigui inferior al 50% de les hores lectives i a emprendre un ambiciós programa d’acollida lingüística per tal de garantir la integració lingüística dels ciutadans nouvinguts i fer-los partícips dels elements vertebradors de la nostra identitat.

Tercer. L’ajuntament de Vilafranca de Bonany insta el Govern a millorar l’ensenyament escolar de l’anglès i altres llengües estrangeres, amb els recursos i la formació suficients, sense violentar els projectes lingüístics dels centres educatius.

Quart.- L’ajuntament de Vilafranca de Bonany insta el Govern de les Illes Balears a evitar qualsevol acció que promogui la distinció dels alumnes segons la llengua d’aprenentatge i, en general, a la fragmentació de la societat en comunitats lingüístiques.

Cinquè.- L’ajuntament de Vilafranca de Bonany insta el Govern, i, de manera especial, al seu President, a abandonar l’ofensiva contra l’oficialitat i la unitat de la llengua catalana i l'emplaça a recuperar el consens social en matèria lingüística i en les propostes educatives bàsiques.

La portaveu municipal de Més Vilafranca

Catalina Maria Bover i Nicolau

Vilafranca de Bonany de 2013

Batlia/Presidència de l'Ajuntament de Vilafranca de Bonany